Des de que el 1959 va triomfar la Revolució Cubana i el seu poble va decidir seguir el seu propi camí i organitzar-se de la manera que van creure convenient, sense la tutela que havia mantingut Estats Units durant la primera meitat del segle XX, Cuba ha patit tot tipus d’atacs i agressions.

Al ja conegut bloqueig que limita les seves relacions comercials i condemna al país al seu empobriment, se li pot afegir una gran quantitat d’atemptats terroristes, introducció de plagues i malalties que han causat més de 3000 morts i grans pèrdues econòmiques per la illa caribenya.

Personatges tan sinistres com Posada Carriles o Orlando Bosch viuen lliurement a Miami, apareguent a mitjans de comunicació manifestant obertament ser els autors d’atemptats terroristes contra Cuba, com per exemple fer explotar mentre efectuava un vol un avió de Cubana de Aviación on van morir 73 civils l’any 1973.

Davant aquesta situació, Cuba s’ha vist obligada a prendre mesures de defensa i als anys 90 va enviar als ja coneguts com a Cinc Herois Cubans a infiltrar-se a grups terroristes amb seu a Miami per tal de recaptar informació i poder aturar els plans criminals d’aquests elements i evitar més morts.

Un cop van tenir elaborats informes sobre el que es preparava entre alguns grups de la ciutat de Florida, van ser entregats a l’FBI i les autoritats nord-americanes per tal que prenguessin mides.

Lluny d’aturar l’activitat criminal d’aquestes organitzacions, els cinc herois són detinguts acusats d’espionatge i conspiració contra els Estats Units.

Des de ja fa més de 13 anys els Cinc (Ramón, René, Antonio, Fernando i Gerardo) estan empresonats en presons d’alta seguretat amb condemnes de cadena perpetua o de desenes d’anys privats de rebre visites dels seus familiars, sense haver comés cap delicte.

En el cas de René, fa pocs mesos va ser alliberat però amb l’obligació de quedar-se a Estats Units sota llibertat vigilada, deixant-lo a l’abast d’aquells terroristes als que pretenia aturar.

Els Cinc Herois Cubans són un exemple d’amor cap al seu poble, que els ha portat a ser capaços de fer aquest sacrifici per tal d’evitar noves agressions i morts, donant una lliçó de que per combatre el terrorisme no calen ni guerres, ni invasions, ni tortures.

Una vegada que s’han esgotat tots els recursos legals sol•licitant el seu alliberament, només queda enfortir la pressió internacional cap al govern dels Estats Units per tal de que faci justícia i alliberi a aquests homes de pau.

Tal com diuen els cubans, més tard o més d’hora, ¡Volverán!