Per celebrar el 16è aniversari del Mercat Municipal Mollet a mà ha parlat amb alguns testimonis del trasllat de mercats per conèixer una mica més com va ser.

El passat 28 de gener va ser el 16è aniversari de la inauguració del Mercat Municipal. Les següents línies volen recordar i explicar aquell canvi parlant amb diferents testimonis que la van viure en primera persona, per part dels paradistes i també de l’administració.

No només és un recorregut pel passat i aquella època, sinó que hem parlat amb l’actual president dels paradistes, Carlos Cano, per saber quina és la situació actual del mercat. 

I per saber cap on va aquest Mercat Municipal parlarem d’aquesta nova regidoria de Mercats que lidera Ester Safont, i que entre els seus objectius té el d’ampliar el radi d’aquest pol d’atracció per la comarca.

Edifici del Mercat

Aquest centre comercial va ser concebut amb una arquitectura de vidre, clara i lluminosa, pels arquitectes Serra, Vives i Cartagena. El mercat obria amb diferents modalitats comercials: el Mercat Municipal a la planta baixa, un supermercat a la primera planta i cinc locals comercials que configuren tot el perímetre de l’edifici i que contempla la venda especialitzada com per exemple la joieria Isabel Muñoz.

Aquest projecte es va presentar el març de 1991 que es preveia construir als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Mulà, dins el projecte de L’Illa. Al 1994 l’Ajuntament va aprovar el Reglament del nou mercat municipal i també la concessió del supermercat que hi hauria a planta superior.

Testimonis del trasllat

Josep Monràs, alcalde de Mollet i regidor de Comerç de l’època

Un testimoni important de l’època és el de Josep Monràs, alcalde de la ciutat, regidor de Comerç durant el trasllat de mercat i vinculat personalment amb el Mercat Vell:

“Del Mercat Vell guardo un record inesborrable de la vida familiar i els meus pares que tenien una parada de llegums cuits. Cada cop que el trepitjo tinc un record molt viu. Recordo els paradistes en el dinar de comiat del Mercat Vell molt emocionats amb un sentiment de pèrdua però també d’alegria i incertesa”, recorda Monràs.

Pel que fa la inauguració, com tothom, Monràs ho va viure amb cert neguit: “El dia de la inauguració molts nervis, molt neguit. Els paradistes estaven al Mercat Vell i al nou a la vegada, desmuntant parada, cambres frigorífiques. Van ser unes setmanes d’efervescència brutal. Allargant els horaris perquè tot estigués en condicions. I recordo una de les inauguracions amb més públic que ha viscut la ciutat. L’interior del mercat estava col·lapsat, la gent va quedar enlluernada”, explica l’aleshores regidor de Comerç. Tanta fou l’expectació que va haver-hi gent que es va quedar sense veure’l: “L’endemà, a l’obertura comercial, molta gent que no va poder veure’l el dia de la inauguració va omplir-lo. Tinc unes vivències personals, polítiques i de ciutat molt especials.”

Com recorden els paradistes aquella època? Hi ha paradistes que recorden l’època amb una barreja de sentiments:

Pere Coromines i Rosa Seriol

Pere Coromines va ser el darrer president dels paradistes al Mercat Vell: “Era una sensació d’incertesa. De com aniria no? Feia il·lusió venir el Mercat nou però feia pena també deixar el Mercat Vell. Recordo que després d’aquell dinar de comiat de paradistes, vam anar a netejar la parada i a preparar-ho tot”.

“Recordo les reunions amb l’Ajuntament,  parlant de com seria el disseny, com volíem les parades i com es podien plantejar. Vam estar anys donant-li voltes i ficant-li cullerada tots plegats. Recordo una primera idea que plantejava les parades com una rajola de xocolata però després vam anar variant cap aquesta forma tan funcional. Del dia de la inauguració recordo que va ser un autèntic caos”. 

Vicenç Pascual, Bartalot

Vicenç Pascual , de la parada del Bartalot, va viure intensament el trasllat de mercats: “Allò va ser un canvi bestial, enorme. Vam passar d’un mercat gairebé tercermundista a un amb totes les condicions actuals i modernes  que vanrepercutir a les vendes. Aquest és un mercat de referència a tota la comarca”.

Pepita Castejón, la Pepita de les llegums

Pepita Castejón, o la Pepita de les llegums va ser presidenta els primers anys del Mercat nou: “Tots ho veiem amb una mica de recança perquè ens semblava que el nou mercat estava lluny. La gent ens deia que no aniria, però després va seguir venint igual. A l’inici va haver-hi moltes vendes, clients nous, molt jovent. Jo vaig passar d’una parada petita a una de grossa. Abans només tenia llegums i ara tinc fruits secs i més coses.”

Antonio i Victòria, Pesca Salada i Aviram

L’Antonio, de Pesca Salada i Aviram Antonio i Victòria, sentia una certa desconfiança en aquest canvi: “Tenia un sentiment de no voler veure al Mercat nou perquè ens anava bé. Estava totalment equivocat perquè estàvem en un mercat caducat, sense pàrquing, precari a nivell sanitari... Quan vaig entrar em vaig donar compte que la Montserrat Tura ens va fer un mercat en condicions i modern. Va valer la pena. Si no s’hagués fet, el Mercat Vell ja l’haguessin tancat”.

L’Antonio recorda el primer dia de venda al públic com un gran dia: “La inauguració va ser espaterrant, la gent anava en bloc. Això va ser un diumenge i el dimarts vam obrir al públic en un dia que va ploure a bots i barrals, però va venir molta gent.“

Paquita Guitérrez, Cansaladeria Brunés

Paquita Guitérrez, de la Cansaladeria Brunès, recorda els mesos abans del trasllat: “Durant els mesos anteriors vam passar molts nervis. Anàvem molt perduts, era un moment que no sabíem com afrontar. Teníem molta il·lusió però també una enyorança molt gran, al Mercat Vell hi havia una familiaritat molt gran”.

La família Brunès va ser pionera en la inauguració del Mercat Vell a mitjans del segle XX. Ara és la tercera generació a que continua amb el negoci: “Els primers anys es va notar l’augment del nivell de vendes. Era tanta la feina que teníem que no sabíem com portar-la. La parada era sempre plena i teníem molt més espai”.

“Actualment encara enyoro el Mercat Vell, m’ho passava molt bé. Sempre m’ha agradat molt aquesta feina. L’ambient era com el d’una família”.

Ramon Altayó, Altayó-Ripoll

Ramon Altayó, de la parada d’Altayó -Ripoll, tenia clar que feia falta un canvi: “Estàvem molt bé però el Mercat Vell ens quedava una mica obsolet. Teníem ganes de traslladar-nos al nou. La inauguració va ser un èxit total, no ens ho pensàvem pas. Hi havia tanta gent que no tocaven de peus a terra literalment. Els primers anys van ser molt bons”. 

Entrevista amb CARLOS CANO, president de l'Associació de Paradistes del Mercat

Entrevista amb ESTER SAFONT, regidora de Mercats