Ester Safont lidera la regidoria de Mercat, una nova cartera de l'Ajuntament de Mollet en aquesta legislatura.

En aquesta legislatura s’ha estrenat una nova regidoria, la de Mercats. De què s’encarrega?

D'establir el focus d’atenció en el tema de mercats amb tot el que implica a nivell de pol d’atracció d’un fenòmen dins l’activitat econòmica de la ciutat que ha de tenir un pes molt important. S’intenta gestionar el Mercat Municipal i el Mercat setmanal, tots dos molt importants en aquesta funció. El nostre mercat setmanal és un mercat que realitza una funció social increible i que atrau a un públic potencial d’una franja de població molt àmplia. I el Mercat Municipal, jo sempre l’he vist com un equipament que fa ciutat. Ha de donar una imatge de la pròpia ciutat començant per l’equipament en sí que sabem és emblemàtic, un edifici singular que forma part de la imatge de la nostra ciutat. El mercat té un carisme i una força a nivell arquitectònic que ja ens el situa en el mapa de Mollet.

A banda d’això, ha d’exercir la funció de que el nostre mercat ha de ser un mercat de qualitat, que ofereix un producte de qualitat i que jugui amb aquests valors d’aquest tipus de producte que busca aquests clients que s’apropen i que troben aquella calidesa que potser en altres tipus d’establiments comercials no hi trobem. En qualsevol cas, el client és lliure i pot buscar una cosa o l’altra. Quan busques l’anonimat acuts als grans establiments comercials i quan busques la paradista de referència que té aquell producte que t’agrada o que és innovador, vas al Mercat Municipal.

Per què es decideix crear aquesta regidoria?

Jo crec que és un tema purament funcional. Per donar-li aquest pes i al mateix temps tenir-lo molt centralitzat en una responsable política que porta, en aquest cas, aquest àmbit i que juga amb tots els elements que té al seu abast per poder dinamitzar i donar força al mercat amb aquest valors dels que parlàvem.

En què està treballant en aquests moments la regidoria de Mercats?

Intentant donar sortida o burlar la situació d’un moment francament difícil. És cert que en els darrers temps el que hi ha hagut és una devallada de les vendes important a raó de la situació econòmica actual i, més que mai ara, ha de prendre força la dinamització. És a dir, hem d’aconseguir que el Mercat Municipal sigui aquest element que tingui prou força com per atraure els clients. I per això una activitat de promoció del mercat i la col·laboració de l’associació de Paradistes és essencial. Ho és perquè els mateixos interessats, que són els paradistes, i han de fer per manera de continuar mantenint el nivell de vendes que els hi garanteixi la sostenibilitat, han d’intentar arrancar. En aquest moment el que pren molta rellevància és de quina manera podem incentivar el consum perquè aquesta devallada en les vendes sigui el menys dolorosa possible.

El president de l’associació de Paradistes, Carlos Huelva, deia que potser calia treballar més en atraure més gent dels pobles del voltant.

El mercat ha d’exercir aquesta funció, de pol d’atracció. Per això hem de començar a veure quins elements entren en joc. Podem evaluar el tema de la mobilitat, de quina manera decideix per poder atraure. Amb el tema del transport públic ja s’està fent aquesta funció sobretot el que són clients potencials de la banda de Martorelles, Sant Fost, fins i tot de l’altra banda, de Santa Perpètua i Palau.

Però és que hi ha un altre element que crec que és fins el propi nucli urbà. A hores d’ara, per exemple, la part de Can Borrell seria un públic que hauriem d’aconseguir arribar-hi. Això passa per la capacitat de promocionar-se, de fer saber que aquí existeix un producte de qualitat i proximitat i per poder atraure aquests clients. A nivell de mobilitat i en el cas de Can Borrell, el transport urbà ho garanteix. És un tema aquest més de canviar els hàbits de rutina de veïns de barris com aquest. Què passa al barri de Can Borrell? Que tenen presència en el propi barri de grans establiments comercials i tenen la sortida cap a les autopistes allà mateix per anar on vulguis amb una relativa rapidesa. L’estar tan ben comunicats, d’alguna manera, incentiva la fuga. Estic segura que hi hauria molts veïns de Can Borrell que al descobrir la qualitat del mercat serien clients satisfets. Per això, hem d’arribar-hi i aquesta és una feina que s’ha continuar fent.

Ha parlat a l’inici del mercat setmanal. La regidoria es planteja afegir un segon mercat setmanal com tenen altres municipis de similar població?

No. En aquest moment no ens ho plantegem perquè el mercat del dimarts és el mercat del dimarts. Tothom sap que és el dimarts, té una gran extensió, arriba a les 370 parades que ja donen abast a les necessitats d’aquests possibles clients. A més a més, el mercat setmanal ajuda també a la resta de comerç perquè fa que la gent surti al carrer.

Però fer un mercat setmanal té altres condicionants que s’han de tenir en compte. Tu has de tallar carrers aquest dia, condiciona itineraris de transport públic, condiciona neteja... Una sèrie de coses que suposen un increment econòmic de la despesa de serveis que en aquests moments no ens podem plantejar.

Què recorda de la inauguració del Mercat Municipal l’any 1996?

Com a usuària, un nou equipament amb unes condicions molt més favorables a nivell de serveis pels clients però també a través la comoditat i la bona gestió dels paradistes. Els molls de càrrega i descàrrega, les càmeres, el pàrquing, tota la instal·lació... En definitiva, no té res a veure amb l’emblemàtic Mercat Vell. Un edifici que va ser una aposta important pel fet de crear un nou equipament i ubicar el nou on està ubicat. En el moment que l’Ajuntament se situa aquí a Plaça Major, el centre neuràlgic de la ciutat s’eixampla i per tant, dóna vida a tot un entorn molt més ampli. Crec que la ubicació del mercat ha ajudat molt a la dinàmica de la pròpia ciutat.

Vostè va assumir la cartera de comerç al 2004 i va viure l’època de bonança.

Ho he notat perquè jo vaig assumir al 2004, perquè no va ser al principi de legislatura, era molt més fàcil implementar polítiques de dinamització econòmica i tot era més fàcil. En aquell moment qualsevol decisió arrossega el llastre dels diners i al mateix temps combatre ara una situació certament tendent al desànim. I això és contrapruduent en aquests moments però efectivament et trobes que hi ha un cert fred per una desmotivació provocada per la situació actual.

És cert que no és la mateixa situació però tot és un repte en aquest a vida i davant de la dificultat és quan ens hem de créixer, quan hem d’aguditzar l’enginy i ara més que mai és quan hem de trobar la sortida a una situació que no satisfà ni als que en depenen, perquè és el seu modus vivendi, ni a l’administració  que està al darrere i que els hi fa de coixí perquè funcioni bé el mercat cosa que també fa que la imatge de la ciutat que es projecta sigui millor.

Com s’imagina el mercat d’aquí deu anys?

El mercat seguirà evolucionant. A dia d’avui no és el mateix mercat que va obrir les seves portes però el mercat d’aquí deu anys haurà d’haver entrat fermament en el món de les tecnologies de la informació i, per tant, ser capaç d’ofertar una sèrie d’avantatges als clients a nivell de comandes via internet. Molt probablement el mercat d’aquí deu anys haurà d’haver adaptat el el seu horari als nous temps. Cada cop més, la societat actual i la vida laboral fan que es faci difícil de casar amb l’horari restringit. És un procés difícil i complex perquè cadascun dels paradistes té la realitat que té.

Pel que fa a les noves tecnolgies, es refereix a un portal web de venta online?

Sí, on s’hi adhereixin els diferents paradistes i on des de casa puguis fer la teva comanda. Fa dos legislatures va haver-hi algun intent d’alguns paradistes de crear aquest portal a través de les eines de Mercamollet. Un altra cosa que no he dit és el servei a domicili, que va lligat amb aquesta entrada a les noves tecnologies. El mercat haurà de mantenir l’essència de mercat proper i de qualitat que garanteixi el tracte familiar i aquella coneixença personal però a la vegada haurà d’adaptar-se als nous temps.