Al col•lectiu de persones amb discapacitat intel•lectual, sempre se l’ha posat a sobre el de “més desfavorits”. Personalment no hi estic d’acord, tot i que al nucli familiar sembla i és més possible que tenir un fill o filla discapacitat produeix una separació dels seus pares. Crec al contrari que el col•lectiu és el més emparat, primer per la família més propera , segon per els seus cuidadors (professors, tutors, monitors, etc.) i quan donen el pas a la vida adulta amb les diferents institucions (llars tutelars, residències assistides, etc.)

El que és una realitat és  que un fill, filla, germà, és per tota una vida i que hi són valorats, com qualsevol persona, per tots els processos de la seva vida, a saber:
Grau de discapacitat, amb la valoració del sí o no de la  “necessitat de 3ª persona, o mobilitat reduïda”. Per accedir-hi  a una pensió , demanar la Llei de la Dependència o sol•licitar el transport adaptat.

Evo laboral, valoració amb la qual a partir de l’edat escolar demanarà plaça a un Centre Ocupacional, (amb el SOI o STO)  per un Centre Especial de Treball o per un CAD (Centre de Atenció Diürna).

Altra valoració seria per la demanda de plaça per llar tutelar o en el seu cas per Residència assistida.

En cas de necessitat i molt important, sol•licitar per un procés  Judicial, el procés de Incapacitació Tutelar, per obtenir en cas dels pares , la pàtria potestat  o la tutela en cas d’altres familiars. Ja per últim, per sol•licitar el grau  per demanar la Llei de Dependència. Tots ells, son processos amb molta paperassa, llargs amb els temps per realitzar-los (inclòs més de un any) i que en menys de 15 minuts es decideix  el resultat. És molt poc de temps de observació en que els tècnics valoren quin es el grau i l’atenció que precisa la persona discapacitada. A moltes famílies, si no estan ben assessorades , els produeix una angoixa tots aquest processos, amb la quantitat de documents que es demanen, informes et. I no parlem de la pròpia persona a valorar que no entén el perquè.

Tots els processos son necessaris  segons  l’edat,  gens agradables, però aquest  col•lectiu precisa de actuacions especials, ja que el seu estat físic o mental  pot millorar de alguna manera i mantenir-lo ja es un èxit. No tenen la oportunitat de accedir-hi al mon laboral ,tindre estudis per preparar-se, buscar parella i formar una família, tot i que avui se estan millorant les condicions i se esta avançant en tots els processos.

Una de les valoracions que abans se han  citat es la de “grau de mobilitat” i que ve relacionat amb el transport adaptat, que gestiona el Consell Comarcal del V Oriental de Granollers. De Centres Ocupacionals  , C E de Treball o C A. Diürna, no totes les poblacions ne tenen, al Baix Vallès, solament a Montmeló (des de fa 4 anys) i a Mollet, per lo que es te que donar servei a mes de 20 poblacions  inclòs del Vallès Occidental. D’aquí la necessitat del transport  adaptat amb un acompanyant´.

Des de aquest Organisme públic , s’avisa a les famílies dos dies  abans de les vacances de Nadal (en concret a 54 usuaris del C Ocupacional i una dotzena del CAD) que per el proper any 2012, la quota augmenta un 100 %, al•legant pèrdues considerables amb els concessionaris de les empreses de transport. A més de que els conductors  canvien a sovint , fallen també els autocars adaptats (rampes per cadires de rodes) i sobre tot rutes que per tal de reduir costos , s’han allargat i són de més d’un hora de trajecte per recórrer  a vegades no mes de 15 Km o a dins Mollet ciutat.

El problema podria ser pitjor si s’aplica que la nostra ciutat té més de 50.000 habitants i té transport  urbá tot i sabent que tindran prioritat sempre a utilitzar el transport adaptat les persones valorades amb” tercera persona o mobilitat reduïda” . Si s’apliquen les noves tarifes tal com marca el Consell Comarcal, el preu final passaria a ser d’una quantitat que sona a insult per a les famílies que tenen que pagar mensualment :un 200% més d’augment del cost actual.
Un altra activitat que es realitza al C.Ocupacional , molt valorada per els usuaris, famílies i tècnics és la de piscina un cop a la setmana a Parets del Vallès. El IMSD que depèn de l’Ajuntament de Mollet no pot assumir tot el cost del transport adaptat i aporta una part, més del 50% als usuaris de la nostra ciutat i de Parets. Ja se sap: en temps de crisis tenim que aportar tots una mica al calaix comú, però que s’apliquen també la causa els diputats del Parlament de Catalunya, entre 20000€ i 30000€ la dieta del transport. No són persones famoses del món del cor, que se les acusa en el transport públic.

José Poblador, President de la Ass ALB_BOSC de Mollet del Valles