Alfons Carrasco, informàtic de professió, escriptor, guionista, productor i col·laborador en premsa escrita. Ha finalitzat el rodatge de "Ficción Real", que es troba en fase de post-producció. En l'actualitat comença la coproducció executiva d'un altre curtmetratge.

Al març del 2010 vas guanyar el concurs de guions de La Vanguardia. El guió de ficción real ja el tenies o va ser a raó del concurs?

Expressament. Jo tinc gairebé 200 sinopsis de curts per rodar, però tots els concursos estatals tenen unes regles molt fixes: no podia passar d’un foli, havia d’haver-hi dos actors i havia de passar tot en un bar.

D’on neix la història?
Tenia ganes d’escriure sobre el tema, on podia arribar la societat en aquest aspecte... Els protagonistes són perseguits per una cosa que s’ha fet tota la vida.

Quan tardes en escriure’l?
El guió el vaig pensar en cinc minuts, el vaig escriure en tres i el vaig enviar en dos.  

Què és important alhora d’elaborar un guió tan curt per a que arribi als lectors?
La sorpresa o gir final. Plantejar una trama creïble, que l’espectador se senti identificat i que el final sigui inesperat. Això és cinema pur.

Què vols transmetre?
La ficció real del que penso que un dia arribarà. Una societat que està bastant anestesiada pel que passa al seu voltant. El curt, tot i ser una ficció, arribarà a ser real. 

Què vas pensar quan et van dir que el teu era el guanyador?
Fins que no m’arriba el correu no ho recordava. Per mi era un concurs més fins que un dia La Vanguardia es posa en contacte amb mi i m’ho comuniquen. I part del premi era rodar el curtmetratge.

Quan vas escriure el guió ja visualitzaves la zona de Mollet on es rodaria?
Les localitzacions no les teníem, és un treball que es fa després. Jo tenia en ment com seria la persecució i el bar que volia. Després hem buscat els escenaris. Preferiblement volia que fos a la ciutat de Mollet, perquè sóc d’aquí.

Quins criteris es fan servir per les localitzacions?
Primer que fos Mollet i després que s’adaptés a la narrativa filmogràfica del curt.

D’on et ve aquesta passió pel cinema?
Jo sóc informàtic però el cinema em ve de molt jove. Vaig fer un curs en el taller de guionistes de Miquel Sanz, especialitzat en diàlegs, i escriure per mi és molt natural. He escrit diversos llibres, i dins d'aquests llibres tinc molts relats curts que els adapto al curtmetratge. Si no puc realitzar-los faig un compendi d’aquests relats i edito un llibre.

Vas estudiar la tècnica del guió a l’escola de Miquel Sanz. Què és el més important que vas aprendre allà?
A disseccionar pel·lícules, aprendre tècniques del llenguatge, a fer parlar a dos personatges i donar-li una consistència verbal a aquests.

Quina és la clau d’un bon diàleg?
Primer saber el que s’està parlant i segon, tenir imaginació.

En un principi, els actors que oferia el concurs de La Vanguardia eren Abel Folk i Georgina Latre. Però el repartiment ha variat. Per què?
Aquests dos actors van ser proposats per La Vanguardia, però per raons alienes no es va poder fer coincidir les agendes de tots dos. Després d’un any i mig de conèixer el guió guanyador vaig parlar amb La Vanguardia i vaig agafar la producció executiva del curt. Vaig parlar amb Xavier Cruzado, el director, amb qui vaig col·laborar a ‘Invisibles’, un curt inclòs en el Sundance 2012.

Els tres actors principals són sobradament coneguts pel públic. Com són a l’hora de treballar?
No els conec. La direcció de càsting l’ha portat Montse Alcalá, també actriu, de manera formidable. És una persona que arriba a molts actors i tenia una llista de vuit o nou actors també molt coneguts.

El curtmetratge el dirigirà Xavier Cruzado, amb qui vas col•laborar al seu darrer treball “Invisibles”. Quina manera té de dirigir i quin motiu t’ha portat a triar-lo?
És molt meticulós. Sempre demana la lluna per veure si li pots portar com a mínim la meitat, des del punt de vista de la producció executiva. El que sí que volem és un producte final de qualitat. Per això s’han involucrat molt en el curt, a nivell tècnic i artístic. Tenim el recolzament de La Vanguardia pel que fa a la difusió i, per tant, el producte crec que surt amb bon peu però l’important és arribar al final sense caure.

Quins referents tens en el món del cinema?
Estic influenciat, com tothom, pel cinema americà. No és que sigui el millor però sí el que més difusió té. Intercanvio idees amb gent del món del cinema dels Estats Units. Per exemple, el cartell del curt, dissenyat per Mollet a mà, ha estat supervisat per gent important d’aquest món al país americà.

Si m’haguessis de dir un director?
M’agrada la manera de treballar de JJ Abrams o Spielberg. Cada cop m’agrada més el cinema espanyol. Penso que hi ha molt bons directors, el que passa és que el cinema aquí és complicat.

Has estat guionista de curtmetratges, un llarg metratge i sèries de televisió. De quina producció estàs més orgullós?
Vaig treballar a Canal Cent amb Susanna Aguilera fent una trentena de videoclips a grups de la comarca. Va ser el primer pas que vaig fer en el món de la televisió.

Vas treballar molts anys a Ràdio Mollet. Com ho recordes?
Molt bé. Quan era més jove la ràdio m’apassionava. Una experiència molt gratificant on vaig conèixer a gent interessant amb la que al llarg dels anys hem anat treballant.

Què esperes de l’espectador quan hagi vist el curt?
Sobretot que entengui el missatge. Si no l’entén, segurament perdi cinc minuts del seu temps.