Teresa Cassany és una molletana centenària que aquest mes de setembre ha celebrat els 101 anys.

Teresa Cassany, veïna del carrer Onze de Setembre, ha celebrat aquest 10 de setembre el seu 101 aniversari. Amb una infantesa i joventut molt dura, recorda aquells anys amb una especial emoció. Mare de dues dones, Teresa i Carme, besàvia de cinc besnéts, pot celebrar orgullosa el seu aniversari un any més.

Explica que ha treballat des de que tenia 9 anys, per poder guanyar-se la vida, i no s’ha retirat fins que va arribar als 63. Durant tota la vida ha treballat a les fabriques més grans o conegudes de Mollet, com ho va ser Can Mulà o Can Fàbregas. Tot i que a ella, el que més li hauria agradat era ser artista. Un camí que podria haver sigut fàcil, ja que diverses persones li van oferir treballar en un teatre o de model per coneguts pintors. Un somni que es va veure frustrat degut als pensaments i prejudicis de l’època dels anys 20. 

Has celebrat el teu aniversari d’alguna manera especial?
Ah molt bé, tota la meva família va pagar un dinar i em van convidar. També em van regalar un ram de flors.

Quants anys has viscut a Mollet?
Sempre he viscut aquí. Ja vaig néixer a Mollet.

T’agrada viure aquí?
Sí, tot i que Mollet ha canviat molt, ja no és com abans, però tot i això m’agrada molt viure aquí.

Què és el que més t’agrada de la ciutat?
M’agrada molt tota la ciutat. Aquests últims anys han fet molts parcs i edificis que enlluernen Mollet i el fan més bonic. M’agrada molt el Parc que han fet a Les Pruneres, i el parc que van fer anys enrere a l’Illa.

I el que menys?
Tot ho trobo bé. No hi ha res que em sembli lleig.

Que fas en el teu temps lliure?
En el meu temps lliure el que més m’agrada és fer punt de creu i ganxet, així passo les hores del dia a dia. Ara és tot molt més fàcil, ja que les tovalloles, per exemple, venen amb una part preparada per fer punt de creu. Quan haig de fer un regal m’agrada regalar alguna cosa així, de ganxet.

T’agrada sortir a passejar per Mollet?
De tant en tant. També m’agrada anar al mercat els dimarts, comprar algunes coses i passejar una mica, tot i que haig d’anar descansant en diversos bancs.

Has pensat alguna vegada en marxar de la ciutat i viure en una altre?
No, no ho he pensat mai. Com he dit abans, m’agrada molt Mollet.

Segur que després de 101 anys, recordes alguna anècdota més que especial…
Recordo que fa moltíssim anys, quan jo encara era molt petita, anava a casa d’una veïna a rentar-l’hi els plats i a escombrar la casa. Així aconseguia 2 pessetes. Després anava a l’escola, mai podia faltar.

Què ens pots explicar del Mollet dels anys 30, 40, 50?
Gairebé tot eren camps i vinyes, els pisos i cases eren molt pocs. La població també era molt reduïda, inclús ens apreciàvem més. Suposo que era perquè érem més pocs i teníem més contacte entre nosaltres.

Quan una té 101 anys, què pensa quan es lleva?
L’hi dic la veritat? Realment no penso res.

Les seves amigues quina edat tenen? Què fa amb elles?
Mai surto amb amigues, prefereixo quedar-me a casa o sortir amb la família.

Què li agrada de la nostra revista, Mollet a mà?
Que és una revista molt petita i còmoda, i al mateix temps amb moltes fotos i colors.