El 22 de setembre la Cambra de Comerç i la Diputació van dur a terme l'acte de lliurament del distintiu de qualitat turística (SICTED). Quatre empreses de Mollet van ser guardonades amb aquest reconeixement. Una d’elles va ser la joieria d’Albert Pous al carrer Berenguer III, 44 . Mollet a mà ha volgut parlar amb el joier perquè conèixer millor el distintiu i al propi joier.

La passada setmana van atorgar el distintiu de qualitat turística a la seva joieria de Mollet, que representa per vosté aquest guardó?
La cosa és aprendre a formar part de quelcom que t’ajudi a tirar endavant, i que siguis diferents als altres. Tens quelcom diferent a tothom, evidentment no t’ho regalen perquè és complicat tenir-lho.

Què canvia amb aquest guardó?
Com que és una cosa que ha nascut fa poc, no hi ha un replantejament d’anem a veure els beneficis. El que sí que veus és com ha canviat l’empresa. Has de seguir una sèrie de pautes i procediments de qualitat, en definitiva, has de fer bé les coses.

Quin és el secret per aconseguir el distintiu SICTED?
Tenir-ne ganes. Pots funcionar igual amb el distintiu que sense. Són ganes de ser diferent i de tenir aquest distintiu. Aquests distintius es dóna en zones turístiques, si surts en un llistat d’empreses de la teva zona turística on remarquen el teu establiment doncs, pots ser un incentiu més.

Actualment empreses catalanes acreditades amb el distintiu suposen un 17% del total a l’estat. Creu que és una bona xifra?
M’agradaria que fossin més. En un lloc com La Garriga o Mollet, que sumin entre les dues unes mil empreses, que només ho tinguin deu... això no és res. Crec que s’ha d’incentivar més, que els botiguers i les empreses ho sàpiguen per dedicar més esforços a aconseguir-lo.  

Té  joieries repartides entre Vic, La Garriga i Mollet, perquè aquestes ciutats?
Abans de res, comentar que la botiga de Vic l’he hagut de tancar perquè es va obrir en ple esclat de la crisi econòmica i no rutllava com les altres, ja més establertes. Primer vaig triar La Garriga perquè crec que feia falta donar quelcom que els clients anaven a buscar a altres llocs. I pel que fa a la joieria de Mollet és una aposta per intentar fer créixer el negoci i així  

A Vic, per exemple se li ha atorgat aquesta distinció a 47 establiments, a Mollet a 4. Per què creus que hi ha tanta diferència?
Tot i que Mollet fa relativament poc que es troba en dispoció de rebre el distintiu de qualitat turística, Vic és una ciutat molt gran a nivell comercial  i amb moltesganes de fer coses. El distintiu també  m’el van atorgar a Vic i a La Garriga.

És un joier que li agrada molt el treball amb les mans. Què troba un client en la joia artesanal qu eno troba en la industrial?
Distinció, és la seva peça. No és una peça o muntatge que puguis trobar-te pel carrer amb algú que la porti. És una peça personal que està elaborada amb molta cura. El 90% de joieries que tenim és joieria de petits tallers, no solament el nostre, sinó d’empreses petites d’Itàlia o França. Potser hi ha trenta botigues que tenen el seu gènere.

Es nota la crisi a la joieria?
Sí que es nota. Evidentment no es nota la falta de clients perquè el client hi és, el que passa és que l’import ha baixat com a tot arreu.  

Quin és el perfil de client que entra a la seva joieria?
És un client de nivell mig-alt però que ja sap que és la joieria i sap valorar la joia feta a mà. Una persona que sap el que vol, i si no ho sap es deixarà aconsellar però també sap que no li sortirà barat perquè la joia de qualitat té un preu. Tot i així tenim una clientela de totes les gammes. Però la nostra peça al ser feta a mà, més elaborada, és més alta de preu. També predominen les dones, tot i que hi ha molts clients homes que es deixen aconsellar per un regal a la dona mentre que les dones volen una peça personalitzada.

En temps de crisi és un fet que les joieries pateixen més atracaments, com ho preveuen?
Sempre he cregut que s’ha d’anar una mica per davant del lladre. Intentar instal•lar mitjans de seguretat i així ensenyar-li al lladre que vingui que aquí no ho tindrà tan fàcil com en un altre. Prevenir més que esperar que m’atraquin, tot i que si entren qualsevol dia no hi pots fer res.

En què està treballant actualment?
Jo sóc l’apagafocs. Quan hi ha cap problema en qualsevol peça, jo personalment sóc el que soluciona aquestes reparacions.

Com veu el comerç de Mollet?
El veig bé, dins el panorama actual, tot i que em preocupa que estan tancant botigues. El comerciant ha de retrobar la il•lusió, els efectes de la crisi ha deixat a tothom apagat.

I el seu futur?
El veig una mica complicat, primer pels comerciants que venen de fora i que juguen amb armes diferents, una competència deslleial a vegades. Crec que tota aquesta incertesa en dos anys s’haurà acabat. Tothom pot i ha de vendre però que tots juguem amb les mateixes armes. També he de reconèixer que les institucions de Mollet són una mica estrictes en aquest aspecte.  

El futur d’Albert Pous?
Seguir tenint el SICTED, perquè sempre s’ha d’anar renovant i sempre has de demostrar que ho vols i ho tens. I espero que mica en mica es vagi coneixent més aquest distintiu.

Creu que s’hauria de donar més publicitat sobre el distintiu de qualitat turística?
Sí, per descomptat. Es dóna molt poca publicitat, només a nivell de turista, hauria de ser molt més general. No és fàcil aonseguir el distintiu  SICTED, perquè se’t demana molts valors i comportaments molt concrets i molt calculats.