Un bon dia en Carlos Martin va decidir vendre el seu cotxe per poder pagar un viatge a Hondures per exercir com a voluntari a la Llar Infantil de Bencaleth. Carlos Martin és un home solidari per naturalesa que sempre s’ha dedicat a ajudar a les persones del seu voltant i sense cap ànims lucratiu, és per això que ‘Mollet a mà’ ha volgut parlar amb ell per conèixer de més a prop la seva experiència a Hondures i la tasca que hi va desenvolupar.

En quin moment va decidir que volia dedicar el seu temps a ajudar a aquelles persones que més ho necessiten?
La veritat és que ho faig des que era petit. Quan anava a l’escola, fins i tot de vacances... Me’ n recordo que ara fa molts anys estava en una urbanització on hi vivia un noi que era Síndrome de Down i jo li anava a ajudar.

Què és el que el va empènyer a vendre el seu cotxe per marxar cap a Hondures?
Senzillament el que hem va empènyer a fer-ho va ser el fet de poder anar allà. Sent una persona que es troba a l’atur cobrant només 420 euros només disposava d’aquesta possessió per a poder-hi anar. Es tractava de treballar amb disminuïts psíquics i d’alguna forma, ja vaig parlar amb el director del centre, i la idea era ensenyar i ajudar-los dins el marc que ofereix la medicina natural.

Quines tasques ha realitzat a la Llar Infantil Bencaleth?
Primer de tot, van haver alguna sèrie de tasques a nivell d’organització perquè estaven mal organitzats en moltes coses en general i calia canviar això.

Desprès també vaig fer cursos d’ensenyament a diverses persones que treballaven a la llar d’infants però també de fora d’allà.  I posteriorment vam aplicar les teràpies que els hi havia ensenyat amb els nens perquè anessin millorant en general.

Per què és tan important la instrucció en la medicina natural?
En primer lloc perquè no tenen possibilitats econòmiques, no són gent que puguin medicar-se amb fàrmacs convencionals. I, en segon lloc, perquè la medicina natural sempre ha funcionat molt bé amb els disminuïts psíquics.  

Vull dir, ens trobem en una societat de consum i els medicaments són béns de consum. A la medecina natural hi ha moltes teràpies que realment no necessites ni tan sols medicaments naturals. Aquestes són teràpies que parteixen de la persona, en adquirir uns coneixements i aplicar-los per beneficiar la persona.

El més important també és que la despesa econòmica és zero. Si tu aprens una teràpia natural i l’apliques, el noi millorarà sense tenir necessitat de recórrer al tema econòmic.

La situació allà deu ser complicada, hi ha cap moment difícil?
Bé, la veritat és que sempre he procurat anar molt en compte, per dir-te alguna cosa. Però la veritat és que sí, és un país molt violent amb molta agressivitat i on es mata molt fàcilment i es roba molt. Vull dir que és veritat que has d’anar molt atent .

Però, tot i així, si mantens unes pautes concretes, com no sortir a la nit i retirar-te a les cinc o a les sis de la tarda, doncs clar, sempre pots anar més tranquil. Encara que sí, és un país molt insegur.

Què li han aportat com a persona aquests dos mesos a Hondures?
Sobretot m’han aportat la sensació que la tasca que he fet es continua encara fent allà. Els nens han millorat molt i tot això et fa sentir molt bé, és una compensació que com a persona és molt important.

Actualment col·labora amb el Centre de Dia de la ciutat, quines  activitats que desenvolupa allà?
Exclusivament, l’únic que faig de moment allà és anar d’excursió amb ells. El dia que van a la piscina també els acompanyo i estic amb ells. Senzillament ara he d’arribar una mica més d’hora per anar a buscar unes lliteres i una grua que tenen, portar-los al vestuari i ja està,  desprès estar amb els dos grups que són a la piscina.

També he tingut l’oportunitat d’estar cinc anys a Tàrrega a la piscina, i vulguis o no he agafat molts coneixements sobre el tema.

En relació a la medicina natural, quines aportacions té respecte la convencional i com les ha treballat?
A veure, en dos mesos no es va poder fer gaire cosa. Però, amb tot, vaig buscar fer unes teràpies que fossin senzilles per tal que ells les poguessin treballar allà.

Els vaig ensenyar unicropuntura, que és de la part de l’acupuntura la part més fàcil que es pot treballar des de l’orella i que funciona molt bé, inclús quan vaig estar fent uns cursos vaig poder comprovar que els hospitals treballaven més amb unicropuntura que amb acupuntura. Desprès vam treballar el que és la cromoteràpia, és a dir, l’aspecte dels colors aplicats a nivell energètic. També els vaig ensenyar a treballar amb reflexologia podal, i amb això a treballar tot l’organisme de la persona mitjançant el palmell dels peus.

També vam treballar amb les flors de Bach, que tot i que és una teràpia per la que has de comprar els extractes en comparació quan es van aplicant amb la gent són molt barats perquè duren molt de temps.

I finalment també vam treballar amb la geoteràpia i la geopuntura, . per mi és la millor que hi ha i es treballa amb argila. Ens va costar trobar l’argila allà a Hondures però finalment la vam aconseguir i la vam poder aplicar. Realment, és una teràpia que està funcionant molt bé amb els nens perquè tots ells tenen un problema molt important de base que és el sistema nerviós i el sistema nerviós central va a la columna. Així, aplicar l’argila a la columna millora l’estat nerviós de les persones.

Vaig formar a tres monitors d’allà amb els que s’ha fet una planificació d’anar treballant amb aquests fins utilitzant totes les teràpies.
 
Per acabar, té pensat en un futur tornar a Hondures o, pel contrari, s’ha marcat un nou destí?
La veritat és que sí que m’agradaria tornar a Hondures perquè considero que puc potenciar encara més l’ensenyament i d’alguna manera, ajudar més profundament a aquest col·lectiu. A més, ells mateixos ja em demanaven quedar-me més temps però clar, està el tema econòmic, el tema legal perquè estàs aquí i això és una situació que et limita bastant.

També ara per ara estic en una situació amb 56 anys doncs com estem molts espanyols, sense feina i cobrant l’atur i per poder fer coses extres he d’esperar que succeixin els esdeveniments per pode rplantejar-me quelcom similar.