Josep Isern va néixer, practicament, en un taller de motos. La seva afició per la moto és coneguda a la ciutat, però no tant els seus inicis. Mollet a mà ha volgut parlar amb aquest enamorat de les dues rodes per tal de conèixer també aquests aspectes del passat però també del present com les activitats del Club Moto Mollet o la gran col·lecció que presenta el Museu Isern de Mollet i Comarca que compta amb autèntiques joies del motociclisme mundial.

Com va començar Josep Isern en el mon de les motos?
Quan vaig néixer, el meu pare tenia un taller de bicicletes i motos. Clar, evidentment en aquell temps eren bàsicament bicicletes,  motos a Mollet hi havien 5 o 6. Me’n recordo que en tenia en Xicola el dels mobles, el doctor Puigcercós potser… a Mollet hi havien molt poques. El meu pare era ciclista, era un gran aficionat, un gran amant del ciclisme, tenia un equip de bicicletes i anava a veure sempre les etapes pirinenques del Tour de França.

Hi havia poques motos, jo anava al col·legi Barcala, després a Cal Vinyes, i el meu pare quan sortia del col·legi em preparava feina per arreglar pegats, arreglar pinyons, sobretot pegats, recordo que milers… sobretot amb aquells tubulars antics que eren una coberta amb una càmera cosida.

Però vaig veure que a mi això no m’agradava i em vaig dedicar a arreglar motos. Si tenia una moto per arreglar deixava les bicicletes i anava cap a la moto.

Anys més tard, a Catalunya, encara no es podia gaudir d’una moto de muntanya, perquè no existia  ni es fabricaven. Només es feien motos de carretera, doncs vam començar a arreglar motos de carretera , com les impales, que les formaven per anar a la muntanya a fer trial o motocròs.

Me’n recordo també la primera moto que vaig tenir de muntanya,  va ser una 878. La primera travessa llarga en aquell temps va ser de Santa Maria de Martorelles a la Conreria. Camins no hi havia com ara. Recordo que a un pagès li pagàvem perquè anés obrint camins.

Llavors l’afició va continuar perquè després Montesa i Bultaco van començar a fer motos de muntanya. Aquí a Mollet a la botiga Isern del carrer Berenguer va ser número 1 venent motos de muntanya d’Espanya i del món. També, gràcies a la meva senyora, Montserrat Pasqual, jo me’n cuidava del taller i ella venia les motos. A l’època daurada de Montesa, vam ser dues vegades el número de vendes en el món.

La venda de motos sempre ha anat igual?`
No, la venda de motos mai ha sigut plana. Té temporades altes i baixes i n’hem passat de maldades varies vegades. He de donar gràcies a la meva dona i a les meves filles, perquè sense elles no hagués fet ni una quarta part.

Li ha estat difícil deixar parcialment les motos?
A Derbi sempre em deien: “tu Josep portes benzina enlloc de sang a les venes”. I es veritat, la moto per mi ha etsat la meva atracció.  Quan anavem a l’antiga Fira de Mostres a Barcelona que es feien exposicions de cotxes i motos junts, jo anava veure només les motos. I els cotxes els passava de llarg. Encara ara vaig pel carrer i si veig una moto me la quedo mirant. Sempre he dit que una moto ben cuidada, sigui antiga o moderna, si la poses al carrer un nen petit la mirarà i un avi, i si poden la tocaran.

Canviant de pestanya però no de tema. Quan i per què es funda el Club Moto Mollet?
Primer, vaig fundar el Motoclub Mollet l’abril del 1974 i vaig ser-ne president fins ara fa cinc anys. Al no poder dedicar-me ja a la moto de muntanya, que és la meva afició, vam muntar el Club Moto Mollet per fer sortides amb moto de carretera més tranqui-les.

Ara tinc una filosofia de sortir a les vuit del matí i tornar a les tres de la tarda per dinar a casa. Ja no vull anar a  batre rècords i a fer curses. El que vull ara es anar a fer excursions i  visitar llocs de la geografia catalana.  Tenim un calendari molt extens, amb moltes excursions on hi participen des de scooters fins a motos grosses.

Tres anys d’ençà, vostè decideix muntar un museu. Per què?
Al jubilar-me, vam tenir la sort que, fent neteja, van sortir una sèrie de caixes plenes de records i si les coses les deixes en caixa t’en recordes només un  moment i després ja no hi penses. Van sortir records del meu pare, Jaume Isern. Bicicletes, eines, quadres de bici a mida, fotos, records... això no podia llançar-ho.

Però m’agradaria remarcar que aquest és el museu Isern de Mollet i comarca. Perquè la gent ha de saber que a Mollet a banda de fer-se motos com Ducson o Derbi (a Martorelles), els germans Solà i el senyor Rabasa van començar amb un taller de bicicletes  l’any 1925 a Mollet abans de separar-se, als anys 50 es concentrava el gruix de la indústria auxiliar de la moto.

Es pot dir que es fabricaven motos d’arreu,  a la ciutat?
I tant. Per exemple, tu agafes una Montesa Impala, el 60% de peces són fetes a Mollet. El xassís el feia el Manau, el seient el feien els Singla (Fainsa), els palafangs els feien els Solà, el manillar el feia el Jaurrieta... Al carrer del Sol potser hi havia set o vuit tallers que feien peces de moto, com el Danti. Fins i tot, es deia que a Mollet es podrien fer dos motos a banda de Derbi i Ducson amb tots els tallers que hi havia. Hi havia indústries Serna, del Xulito i el Diego, que feien el xassís, basculants, cavallets, tubs d’escapaments de la Bultaco.

I ara el que intento en el museu és tenir una peça o dues de cadascun d’aquests fabricants perquè la gent jove sàpiga d’aquí uns anys que Mollet era una potència mundial pel que fa a la indústria de la moto. Per exemple, la primera Sanglas Yamaha es va fer tota amb peces fetes a Mollet.

Teniu zones dedicades a diferents corredors o marques...
Tenim una part dedicada al campió d’Espanya de trial, enduro i velocitat, Pere Pi, que és el meu cunyat. I el seu fill, l’Ot Pi, que és campió del món de Bike Trial. Hi ha també una zona dedicada a Derbi, on la família Rabasa sempre ha col·laborat molt, amb quatre motos campiones de món: Ángel Nieto, Juan Miralles, Champi Herreros i  Grau. Hi ha també la zona de Ducson, que l’Andreu i en Josep Solà sempre m’han ajudat.

Després hi ha varies motos de la comarca i meves, algunes més antigues i altres més modernes. I ara estem preparant noves motos. Pot ser que entri la primera Derbi fabricada, la SRS, que porta les inicials de Simeó Rabasa Singla. Una gran persona, amb el que vaig mantenir una bona amistat. Encara recordo quan venia a visitar la botiga per veure quines motos feia la competència.

D’aquí uns dies es podrà visitar al museu la única Ducson bicil·líndrica de dos pistons del món. Segurament l’exposem a l’estand del museu de la Mostra d’Entitats de primers de maig.

Anem acabant i aprofitant l’avinentesa. Com està vivint el cas de Derbi?
Encara guardo el telegrama de quan va plegar Montesa. Per mi és una gran pena per l’esforç que hi ha hagut durant tants anys per part dels propietaris i els treballadors. Una empresa tan gran com Derbi, campiona del món varies vegades, sembla que no pugi ser que tanqui.

Encara no m’ho crec i espero que després de vacances surti una notícia que digui que no es tanca. Allà hi treballa gent molt preparada.