Avui, 4 de febrer es celebra el Dia Mundial Contra el Càncer , és per això que hem volgut parlar amb la presidenta del servei local de l'AECC, Palmira Grau, i conèixer millor la seva tasca.

Avui, 4 de febrer se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer, quines activitats es realitzaran des de l'associació per commemorar aquest dia?

Per aquest any tenim moltes activitats preparades. La primera és el dia 5 pel que tenim preparada la loteria del sorteig que fan del càncer. Desprès el dia 22, de forma conjunta amb l'Ajuntament mitjançant el ‘Parlem de Salut', tindrà lloc una xerrada del càncer colon-rectal. Vindrà el doctor Hernàndez Bronchud, que és l'oncòleg de l'hospital de Mollet. Vindrà a la Marineta el dia 22 de març a les set de la tarda per la gent que pugui venir.

I desprès, ja darrera de tot això, ens ve per una banda la campanya del tabac i per l'altra també ens ve la campanya del càncer de mama. De cara a l'estiu tenim la campanya solar, que anem a les piscines i repartim propagandes i mostres i, realment, està molt bé perquè la cosa va anar molt bé, sembla que la gent està força conscienciada amb el tema del sol i es bo començar a educar des de petits.

Quins són els objectius que s'han plantejat amb aquestes activitats?

Tot això és per donar més ressò de cara a la gent. Així poden conèixer millor tot el que estem fent i així també poden estar més alerta de com va la malaltia.

Quina és la resposta que té normalment la gent davant d'aquestes activitats? Es mostren receptius?

La veritat és que la resposta fins ara ha estat molt bona. Tot i això, però, ara, quan és l'hora de sortir al carrer a demanar, a la gent els hi costa una miqueta més que abans, però, tot i així, no ens podem queixar perquè pel poc que es pot fer, la gent ho fa molt bé, per tant, no ens podem queixar.

En relació al servei local de l'AECC, quants anys porten ja instal·lats aquí a Mollet? Quants anys porta vostè al capdavant d'aquest servei local?

Aquí a Mollet la veritat és que porten bastants anys, no sé si són quinze anys o més de quinze. Jo ja fa tres anys que estic al capdavant de la junta, però ja es porta molts anys, jo ja hi era a la junta posada tot i que fins fa tres anys no vaig estar com a presidenta.

Ha crescut el nombre d'afiliats i voluntaris en aquests darrers anys?

A nosaltres, de la central que hi ha a Barcelona i allà hi ha molts. Pel contrari, en aquí tenim la desgràcia que no surten gaires de voluntaris. Allà hi ha molt jovent que s'hi uneix i que fa moltes coses però aquí de voluntaris no ens surten gaires.

I heu pensat alguna manera per tractar d'impulsar aquest voluntariat jove?

Ho diem, ho fem saber. Ara també sortirem per la ràdio i esperem que això també ajudi. Diem que si surten voluntaris que es posin en contacte amb nosaltres, que ens truquin al Centre Cívic de Can Pantiquet, que és allà on tenim nosaltres la nostra seu. Tot i això, de voluntaris joves, que són els que més bé ens anirien, no ens surten, costa molt.

La incorporació d'aquesta psico-oncòloga al nou hospital quines millores aportaria respecte a la situació que existeix ara?

Jo crec que això anirà molt bé, fins i tot de cara als familiars de la persona malalta. Costa molt d'aconseguir perquè abans l'hospital també era més petit. Però ara que l'hospital s'ha fet més gran i que també agafa molta gent dels municipis dels voltants, doncs també tenim molta més demanda. Nosaltres l'hem demanat ja i ara estem pendents d'això.

De totes maneres, a Barcelona es fa de tot, tenen de tot, fins i tot s'ajuda als nens, als germans dels nens... a l'estiu fan colònies pels germans dels nens afectats. Allà tenen moltes coses, per tant, si algú vol alguna cosa que no dubti en trucar-nos que nosaltres el podem derivar cap allà de seguida.

Quina és la relació que estableixen des del servei amb el malalt?

Nosaltres si ens volen trucar, ens poden trucar, i des d'aquí intentem decidir què és el que necessita i quina és la millor manera d'ajudar-lo. La nostra tasca és sobretot a nivell d'assessorament i també de coses que es poden necessitar, com una perruca, una cadira de rodes, que sempre ens ho poden demanar.

I ja per acabar, què destacaria de la seva trajectòria davant de l'AECC local?

Sobretot que tirar endavant el servei local és una lluita constant, perquè hi ha molta feina a fer. Tenim la sort de ser una junta, ens ajudem entre tots. Jo estic al capdavant però ho portem entre tots. És una cosa que porta molta feina perquè, clar, s'han d'organitzar moltes coses, des de demanar permís a Barcelona; desprès ens deixen el local des de l'Ajuntament, porta feina. També tenim guardioles distribuïdes per molts llocs i aquests diners s'han de contar tot sovint i s'han d'ingressar. És molta feina però, realment, no ens fa res perquè estem per això.